dimarts, 18 de juliol de 2017

PREMI  DE  CONTES  PILARÍN  BAYÉS

El dia 1 de juny els alumnes de 3r. C representats per la delegada i subdelegada del curs, Andrea Gas i Maria Alanyà, acompanyades per la Cap d’Estudis del Centre i la seva tutora van acudir al Parc Sanitari de Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat) a la recollida del  premi del concurs de contes Pilarín Bayés. 


A l’acte  presentat per la Laia Servera, presentadora del programa Info K, els van entregar un exemplar per a cada nen amb les quinze històries premiades, il·lustrades per la Pilarín Bayés.  Els va fer molta il·lusió veure el seu conte editat en un llibre! A més, també havien preparat un mural amb la il·lustració del seu conte per a poder-lo penjar a l’escola. Durant la roda de preguntes la Pilarín anava fent un dibuix. En acabar van decidir sortejar-lo i ....  va tocar a la nostra escola!  Van venir carregades amb els cartells, un llibre i un CD de cançons per a cada un dels vint-i-sis autors i un petit lot de llibres per a l’escola. Tota la classe estem molt entusiasmats llegint els contes!



Va ser molt emocionant veure i poder parlar un moment amb la famosa il·lustradora de tants i tants contes de vàries generacions!


A l’enllaç hi ha un vídeo de 2:19 de l’acte i properament penjaran les fotos.


dissabte, 20 de maig de 2017

GUANYADORS DEL PREMI 
PILARÍN BAYÉS

Aquest curs, els alumnes de Cicle Superior i Cicle Mitjà hem participat al concurs "Premi Pilarín Bayés 2016- 2017 de contes escrits" convocat per l'Editorial Mediterrània i l'Obra Social Sant Joan de Déu amb la temàtica: el joc.

Els alumnes de Cicle Mitjà hem realitzat un conte col·lectiu per classe. Entre tots hem decidit el títol, els personatges, el problema i la solució. Ho hem fet amb molta il·lusió i ens ho hem passat molt bé confeccionant-lo. 

De totes les escoles catalanes que hi han participat, han escollit 15 contes (5 de Cicle Inicial, 5 de Cicle Mitjà i 5 de Cicle Superior).

El dia 23 d'abril, coincidint amb la Diada de Sant Jordi, es va fer públic el veredicte del jurat. Quina va ser la nostra sorpresa quan ens vam assabentar que entre aquests 15 guanyadors estava el conte de 3r C "Els nens aventurers". 


Si el vols llegir, fes click.

A final de curs es convocarà a totes les escoles guanyadores a una gran festa amb el lliurament dels premis, que consisteixen en:
- 10 exemplars dels contes guardonats i il·lustrats per Pilarín Bayés.
- Una selecció de llibres de l'Editorial Mediterrània.

Estem molt contents i satisfets del treball realitzat i del reconeixement obtingut. Esperem que el nostre conte us agradi molt i gaudiu llegint-lo!!!

dimecres, 22 de febrer de 2017

COM RESPIREM?

Aquest trimestre, els alumnes de 4t, a Medi Natural, estem estudiant el tema de la nutrició i tots els sistemes que hi intervenen.
Per tal de poder ser més conscients dels òrgans del nostre cos, hem pogut portar uns pulmons de corder i de conill per observar com són, les seves parts i com funcionen. 




Després, amb una palleta que hem introduït per la tràquea, hem bufat per veure com s'inflaven. Finalment, els hem tallat per la meitat per observar tots els bronquíols que hi ha al seu interior.







La Júlia ens ha preparat una maqueta dels pulmons per veure com funcionen.






COM FUNCIONA EL NOSTRE COR?


Juntament amb els pulmons també vam observar el cor del corder i vam tallar-lo i obrir-lo per veure les diferents cavitats.






dimarts, 28 de juny de 2016

LA CABALLA

La Laura B., donat que estàvem treballant la classificació dels animals, va portar a la classe una caballa.


Vam aprofitar per repassar les seues  característiques com a peix i després la  vam observar bé per fora i per dins.

Ens van agradar molt els dibuixos de la seua pell, recoberts de petitíssimes escates i la seua forma tan aerodinàmica per poder nadar bé amb les aletes.

El que més ens va cridar l’atenció va estar les brànquies. No les havíem vistes mai! Ens pareixien com a plometes granatoses!

Amb unes tisores, la vam obrir des de la cloaca fins el cap i vam observar el seu interior. Vam treure les emborinades i descarnar,  fins trobar l’espina. Vam concloure que realment pertanyia als vertebrats.


EL CULLEROT I LA GRANOTA

La Noemí F. va portar una granota i un cullerot de la seua bassa.
Quina xalera amb la granota adulta! Saltava i sortia tota l’estona del recipient! Natros les vam voler imitar i ens vam divertir molt saltant.
Després de parlar sobre les seues característiques, mesurar-la, dibuixar-la, fotografiar-la… vam decidir de retornar-la a la bassa, el seu medi natural.






El cullerot era molt petit i es portava millor. Ell seria el nostre convidat i així, podríem observar els canvis de forma que aniria experimentant (metamorfosi), fins convertir-se en granoteta.
Vam posar-lo en un recipient més gran, amb l’aigua de la bassa amb la que l’havia portat la Noemí.
Vam parlar de les necessitats del nostre convidat; què necessitaria per estar bé i no parar el seu creixement. Vam decidir que caldria anar canviant-li l’aigua ja que s’embrutaria i alimentar-lo.
En arribar aquí se’ns van plantejar uns interrogants: què menjaven els cullerots? Ells no poden caçar com les granotes. L’aigua amb clor de l’aixeta seria la més adequada?
Vam decidir que, als xiquets que tenien basses a les muntanyes o als horts o bé vivien prop d’alguna séquia, els tocaria anar portant l’aigua amb llapó per alimentar-lo, ja que ells són herbívors en aquesta fase. Intentaríem que estigués com en una petita bassa.
Ens feia molta il·lusió veure com anaven passant els dies i creixia alimentant-se de les algues que li posàvem. 
 
 
Al cap d’unes setmanes, va començar el procés de canvi: li van sortir les potes del darrera! Un matí, en tenia tres! L’altra del davant li va sortir més tard.
Poc a poc, el seu cos semblava més al d’una granoteta minúscula. Ja no pareixia el nostre cullerot! Sols li quedava la cua, però més curta. De gairebé 4,5 cm va passar a medir-ne 2.
En aquesta fase, li agradava posar-se dalt d’una pedra que vam col·locar quan estava l’altra granota. I un altre interrogant: ja estava preparat el seu cos per respirar fora de l’aigua? 



Tot i que vigilàvem que no saltés posant una tapa al damunt, un matí a l’entrar, la vam trobar fora de l’aigua, eixuteta. Sense la pell humida, no va poder sobreviure. Ens va fer molta tristor. Ens hagués agradat molt acabar de veure la metamorfosi complerta i haver-la pogut amollar a la bassa de la Noemí, per continuar el seu cicle vital.
Adéu granoteta!

Aquestes dues observacions ens han ensenyat a evidenciar en l’entorn proper el que hem aprés a l’aula.