dimarts, 28 de juny del 2016

EL CULLEROT I LA GRANOTA

La Noemí F. va portar una granota i un cullerot de la seua bassa.
Quina xalera amb la granota adulta! Saltava i sortia tota l’estona del recipient! Natros les vam voler imitar i ens vam divertir molt saltant.
Després de parlar sobre les seues característiques, mesurar-la, dibuixar-la, fotografiar-la… vam decidir de retornar-la a la bassa, el seu medi natural.






El cullerot era molt petit i es portava millor. Ell seria el nostre convidat i així, podríem observar els canvis de forma que aniria experimentant (metamorfosi), fins convertir-se en granoteta.
Vam posar-lo en un recipient més gran, amb l’aigua de la bassa amb la que l’havia portat la Noemí.
Vam parlar de les necessitats del nostre convidat; què necessitaria per estar bé i no parar el seu creixement. Vam decidir que caldria anar canviant-li l’aigua ja que s’embrutaria i alimentar-lo.
En arribar aquí se’ns van plantejar uns interrogants: què menjaven els cullerots? Ells no poden caçar com les granotes. L’aigua amb clor de l’aixeta seria la més adequada?
Vam decidir que, als xiquets que tenien basses a les muntanyes o als horts o bé vivien prop d’alguna séquia, els tocaria anar portant l’aigua amb llapó per alimentar-lo, ja que ells són herbívors en aquesta fase. Intentaríem que estigués com en una petita bassa.
Ens feia molta il·lusió veure com anaven passant els dies i creixia alimentant-se de les algues que li posàvem. 
 
 
Al cap d’unes setmanes, va començar el procés de canvi: li van sortir les potes del darrera! Un matí, en tenia tres! L’altra del davant li va sortir més tard.
Poc a poc, el seu cos semblava més al d’una granoteta minúscula. Ja no pareixia el nostre cullerot! Sols li quedava la cua, però més curta. De gairebé 4,5 cm va passar a medir-ne 2.
En aquesta fase, li agradava posar-se dalt d’una pedra que vam col·locar quan estava l’altra granota. I un altre interrogant: ja estava preparat el seu cos per respirar fora de l’aigua? 



Tot i que vigilàvem que no saltés posant una tapa al damunt, un matí a l’entrar, la vam trobar fora de l’aigua, eixuteta. Sense la pell humida, no va poder sobreviure. Ens va fer molta tristor. Ens hagués agradat molt acabar de veure la metamorfosi complerta i haver-la pogut amollar a la bassa de la Noemí, per continuar el seu cicle vital.
Adéu granoteta!

Aquestes dues observacions ens han ensenyat a evidenciar en l’entorn proper el que hem aprés a l’aula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada